El diumenge passat va tenir lloc un fet que ha estat motiu de debat, no només a les xarxes socials, sinó que fins i tot va arribar al programa Cinc Dies d’IB3: dos homes varen ballar junts a una bullanguera, una jota de llarga durada on només hi ha una parella ballant (tradicionalment home-dona) i que consisteix a treure la persona que en aquell moment balla per així poder entrar al rotlo.
La bullanguera, coneguda també com jotes robades (pel fet de “robar” la persona que tu vols), és el ball de festeig més representatiu de la cultura mallorquina. D’aquí que els més conservadors de la tradició hagin posat el crit al cel. L’argument “sempre s’ha fet així” es contraposa amb d’altres que es basen en l’evolució i la desnaturalització evident que han patit les mostres de la cultura popular de Mallorca.
Les persones a favor de la modernització d’aquest ball i que han expressat la seva opinió s’han basat en què avui en dia es balla per passar-s’ho bé i no pas per anar a festejar, atès que en ple segle XXI hi ha altres mitjans per aquesta finalitat. I si ballen per anar a festejar? L’homosexualitat, suposadament acceptada dins la nostra societat, s’ha de poder expressar lliurement, també a la bullanguera (la dansa és una forma d’expressió i té un aspecte comunicatiu molt important). Diuen que les danses dels cossiers es feien en honor a les deeses de la terra i de la fertilitat, però actualment si els cossiers ballen està clar que no és per aquest motiu. I la Dama, tradicionalment representada per un home? Actualment aquesta figura s’ha obert a ser personificada per una dona (com per exemple a Alaró), tal com mana la seva etimologia.
No deixar ballar dues persones del mateix sexe implica prohibir-los-ho. Qui som els balladors per dir qui pot ballar i qui no? O és que ara repartim carnets per dir qui és ballador i qui no ho és? N’hi ha que xerren del ball de bot com si fos seu, i no, que això no és de ningú, és de tots. Amem si a partir d’ara haurem d’anar alerta amb qui ballam i com ho feim, no fos cosa que les beates de la Nueva Sección Femenina mos posin l’ull damunt, com si ara no poguéssim anar a ballar a plaça senzillament per passar gust. Au va!
De totes maneres crec que és un misteri saber com es gestionarà això en un futur. Però això sí, sempre s’ha de fer des del respecte, tant per aquells que s’hi mostren a favor com pels que s’hi mostren en contra. Si dues persones del mateix sexe volen ballar juntes ho han de poder fer, sigui ballant una mateixa o una bullanguera. I les dones? Sí, elles fins ara han pogut ballar juntes perquè en principi no hi ha suficients homes que ballin… encara avui en dia? El fet és que el ball de bot s’ha popularitzat tant que m’atreviria a dir que el problema de la manca d’homes quasi s’ha solucionat. Per això deixem-nos de beneitures i ballem amb qui volguem, només faltaria!
Evolució o tradició, per Malsofrit i Revetler