Què vos he d’anar a dir que no s’hagi vist ja a les xarxes socials o als diaris? Devers 5,000 persones, dos bàndols a quin més ple. Molt bon ambient, els de la xaranga es varen comportar com a campions sense aturar d’animar i quasi sense repetir les cançons. Un deu. Tenia els ulls badats quan m’aturava a veure la gent de darrere és que no acabava mai, quina gentada! Com a element principal l’aigua, i no l’alcohol com malacostumen moltes festes. Ha de ser l’aigua l’element principal! Sempre! Gent molt divertida que s’havia fet les vestimentes, quant més “freak” millor. De veritat, molt contenta i molt orgullosa de veure aquest moviment tan sa i gran a Ciutat. I així han de ser les festes per a divertir-se, fent penyes amb els amics, inventant-se armes per a tirar aigua, estendards, banderoles, escuts, faldetes, catapultes, etc.
Si se segueixen les normes que els organitzadors tenen preparades i tant els ha costat (permisos, reunions amb uns, amb els altres, triar com es fa perquè surti el millor possible), la festa surt bé. Un deu pels treballadors d’emaya, bombers i protecció civil. Una passada, va haver-hi aigua abastament: a poalades, a bossades, a manguerades, arreu! Els dos personatges principals varen estar dins el paper tota l’estona, molt bona feina amics! Els abanderats de cada bàndol, quin honor i quin orgull per ells, també genials!
Se sap quan una festa ha anat bé quan la gent ja pensa en l’any que ve. I tothom se n’anava d’allà dient: per l’any que ve faré o podrem fer… increïble, un èxit rotund.
I els organitzadors, que he de dir dels organitzadors! Quina feinada però també quina recompensa tan grossa han tingut per tot l’esforç! Crec que no se l’esperaven tan grossa!
Enhorabona a tots, a tots! Des del que només va anar a comprar la pistola als “xinos” (que quina merdeta, ja podem baratar de sistema), al nin petit que es va perdre perquè estava tan content que es va despistar, al que va venir només a mirar d’enfora, fins al primer capdavanter de tots que va tenir aquesta brillant idea. Tots fem la Ciutat que volem.
Els dos caps pensants principals d’aquest “desastre” sé cert que ja estan pensant en què millorar i què fer l’any que ve, quin element afegir, etc. Però de moment, haurem d’esperar a que arribi el fred per a què l’Orgull Llonguet faci de les seves.
A qualcú se li ha esborrat la rialla d’orella a orella? Perquè a mi no. Hem guanyat llonguets!! Enhorabona.
MIL GRÀCIES ORGULL LLONGUET! MIL GRÀCIES CIUTADANS!
Article realitzat per Madò Llúcia (@Mado_Llucia) al seu blog, que us recomanam per estar al corrent de les festes, ballades, música i cultura popular de les illes.